“American Letters”

Estimats lectors,

Fa ja uns quants dies, més ben dit, una setmana que no escric. Tinc els meus motius, un dels quals és que no passa res digne de menció. Perquè no desespereu, us explicaré les coses que passaran propers dies. Hi haurà material de lectura per tots els gustos.

Als que us agradin les americanades que faig, tinc una gran notícia per vosaltres: dissabte és el primer ball de l’any, el “Homecomming”. Ja he comprat la meva entrada però encara no tinc un vestit definit, hi ha vàries opcions però cap m’acaba de convèncer i haig de decidir-me ja.

Per als lectors als que les històries sorprenents us facin passar una bona estona, m’encantarà explicar-vos el que passi la setmana després del “Homecomming”. Pel que tinc entès, cada dia hi ha un tema de disfressa i crec que, a més, els professors donen punts extra als que vagin disfressats.

Els esportistes també tindran la seva secció al meu blog, i és que en unes setmanes comencen els play-off per Varsity. Ja fa uns dies que entreno amb Varsity i crec que això em donarà punts a l’hora de jugar més minuts en els partits que tinguin un marcador poc ajustat el que queda de lliga regular, a més, és possible que tingui minuts als play-off.

Com ja veieu, la setmana que ve tindré històries de sobra que explicar. Tot i això, us haig d’advertir que a partir d’ara les meves entrades seran una mica més curtes. Ens estem acostant al final del període de les 9 primeres setmanes i cada cop hi ha més deures i tests.

Un gran equip (Dissabte 21 de Setembre)

Avui he jugat un d’aquells partits que no vull oblidar, d’aquells que vols tornar a jugar i que per algun motiu somrius cada cop que penses en aquell dia.

Tot i que aquest matí quan m’he llevat la cosa no pintava bé, el dia s’ha arreglat. Quan m’he llevat i plovia, he preguntat i m’han dit que jugaríem de totes maneres. Quan hem arribat al camp encara plovia més i a sobre, era de gespa normal. No ha sigut fins que hem començat a escalfar que no he començat a pensar que avui podia passar-m’ho bé.

La pluja ha deixat de ser un inconvenient quan he començat a escalfar, l’aigua refresca i quan estàs suant és la millor solució. El camp de gespa mullat no fa anar la pilota més lenta i et pots llançar a terra sense por de fer-te una rascada.

A la primera part del partit he començat com a “outside mid”, la meva posició habitual, però el partit no estava fet perquè jugués a la banda. L’altre equip estava dominant: tenia una gran migcentre que xutava bé i tota l’estona la buscaven a ella, el partit estava al centre del camp. L’entrenador m’ha llegit el pensament perquè de seguida m’ha canviat per posar-me d’”stopper”. El jugador que juga en aquesta posició juga entre el defensa més endarrerit i els migcentres, no té cap marca, simplement intenta guanyar tantes pilotes com pot. Jugant en aquesta posició m’ho he passat realment bé: he xocat contra tothom, he caigut a terra, he fet “segades” i he pogut fotre’m d’hosties amb tothom sense que passes res.

La primera part ha acabat 0-0 i tot i que hem fet una bona feina defensiva, s’havia d’atacar. Per la segona part l’entrenador ha decidit que comencés d’”striker”, és a dir, de de davantera i m’ha dit que no defengués més enrere del mig del camp, però que pressionés a les defensores a mort. Dit i fet, a la primera pilota que ha tocat una defensora he sortit corrents cap a ella i li he tret la pilota, he corregut cap a la banda i m’he parat, he aixecat el cap i he vist que davant meu només hi havia una jugadora. Sense pensar-m’ho he decidit fer-li un túnel (“caño”, dit de forma vulgar) i he començat a córrer, he arribat a l’àrea i he xutat però la pilota ha marxat pel pal llarg. Els primers 10 minuts han sigut realment intensos, hem estat atacant tota la estona i , per sorpresa meva, estava fent-ho molt bé de davantera. He tingut vàries jugades molt bones, la pluja ajudava a que pogués fer retalls i he fet unes quantes passades bones que casi acaben en gol.

Al minut 15 m’han canviat i la coach Jen, la de Varsity (les bones), m’ha felicitat en Castellà (m’ha dit “muy bien”) i ha destacat alguna jugada meva. He estat 5 minuts a la banqueta i el coach Jane m’ha tornat a posar de davantera a falta de 15 minuts i encara 0 a 0. En aquest punt del partit els dos equips anàvem una mica a la desesperada i tocava córrer molt per pressionar. En una ofensiva nostra he rebut la pilota a la banda dreta i m’he parat. Tothom deia “shoot, shoot!” però jo no he fet cas. Amb la cama esquerra he fet un túnel a la defensora i he marxat cap a la línia de fons. Des d’allà he aixecat el cap i he vist dues jugadores nostres i tres de l’altre equip i, per tant, he decidit provar sort amb el centre. La pilota anava ben dirigida i una de les nostres jugadores ha pogut controlar la pilota però l’àrbitre ha assenyalat mà.

El temps passava cada cop més de pressa i, tant des de la banqueta com des del camp, ens animàvem tota l’estona. A falta de tres minuts hem tingut una altra gran oportunitat, un córner que he intentat rematar però que l’únic que he fet ha sigut treure-li la rematada a una companya. No hem desistit, i a falta de 15 segons la Jayleen (l’altra davantera de l’equip) ha fet pressió sobre una de les defensores que ha hagut de treure’s la pilota de sobre. La pilota ha caigut sobre mi i he aconseguit controlar-la però he quedat mirant cap a la meva porteria. He vist que una noia del meu equip venia corrent cap a mi i he protegit la pilota perquè ella pogués xutar. Aquest intent de xut a caigut sobre els peus de la nostra golejadora, la Jayleen, que ha driblat a la seva defensora i ha marcat a falta de 3 segons. La pressió no ha pogut amb ella i quan li ha sortit la portera, en comptes de xutar tant fort com pogués ha creuat la pilota. Ens hem saludat amb l’altre equip i hem celebrat la victòria com si fos un títol.

Des de que vaig arribar a Ohio encara no havia jugat un partit com aquest, en el que et sents part important de l’equip, en el que tothom, jugui més o menys, s’hi sent. Avui ha sigut quan me n’he adonat de que aquí, a USA, TOTHOM creu en la força de l’esport d’equip i la importància de la competitivitat, des de la capitana de l’equip fins a la toia que tens la sensació de que juga per passar l’estona.

Picture's day

Per a molts e­studiants ahir va ser el seu primer dia de classe, però jo ja he fet la primera ronda d’exàmens i, entre avui i ahir, he rebut les notes. A més, avui era el dia de la constitució dels EEUU i al meu institut ha estat el Picture’s day.

Com haureu vist a les pel·lícules americanes, als High School fan una cosa que es diu l’anuari, doncs bé, avui ens hem fet les fotos. Aquestes fotos les pots comprar i, fins i tot, pots pagar perquè les retoquin. Com que fins aquest matí no m’he assabentat que es feien les fotos, no he estat a temps de comprar-ne cap.

Com que l’institut té molts alumnes, per megafonia anaven cridant blocs d’alumnes com per exemple: “Sophomores amb cognoms de la F a la K passeu al gimnàs a fer-vos la foto­”. A mi no m’ha tocat fins a segon període.  Just quan estava al mig d’un examen han cridat: “Júniors amb cognoms de la A a la E passeu al gimnàs a fer-vos la foto”. He dubtat un moment, no sabia si consideraven el meu cognom com a Suñé o com a Belmonte. Al final he decidit anar-hi i he encertat. Aquí el meu cognom és Belmonte. He entrat al gimnàs, he agafat un paperet amb el meu nom i he anat cap a la zona de les càmeres. M’he assegut en un tamboret que hi havia i una noia m’ha començat a donar indicacions sobre com m’havia de posar i, de cop i volta, la noia ha fet la foto. Tinc la sensació que he sortit amb els ulls tancats. Un cop feta la foto he tornat cap a classe i he pogut acabar bé l’examen.

La classe de Química d’avui ha estat realment patètica: ens han ensenyat a fer servir el SI (sistema internacional) i ha hagut un petit debat sobre quin sistema és més intel·ligent. La conclusió és que el SI és més intel·ligent, però que els Americans serien incapaços de canviar el seu sistema i és per això que no s’ha fet ja. La classe d’ahir, però, va ser bastant diferent: ens van donar les notes del test i jo vaig treure un 102/100. La meva nota era la més alta de la classe i el profe em va fer aixecar davant de tota la classe. La situació em va semblar bastant incòmoda al principi però, a diferència del que hagués sentit al meu institut, ningú va cridar-me “lameculos”, “pelota”, “empollona” ni res, simplement em van aplaudir, i després de classe em van seguir felicitant. Va haver gent que em va demanar que en els propers temes els ajudés a estudiar i em van dir que, quan treballéssim a classe i poguéssim treballar en parelles, em posés amb ells.

Com ja he comentat, avui és el dia de la constitució i per tant a classe de Government hem fet una activitat especial consistent a escriure  coses a la bandera americana i després pintar-la de forma original. La meva bandera ha estat un intent d’estelada bastant decent que la profe no ha reconegut. A Gov. també vaig fer un examen en el que he tret un A, no sé la nota exacta però és entre un 9 i un 10.

A Sociologia m’ha passat una cosa semblant al que em va passar a Química. He tret un 100 a l’examen i he sigut la única persona. L’examen era amb apunts però hi havia una pregunta que no sortia als apunts, una cosa que el profe havia comentat a classe i resulta que vaig ser la única a la que se li va ocórrer apuntar-ho. Avui, per sort no m’han fet sortir davant de la classe però si que el profe ha mencionat que era la única que havia estat atenta quan ell va explicar-ho i que tenia més mèrit perquè soc extrangera i ell parla molt ràpid.

A la classe de Bio d’avui he tingut la sensació de que m’estafaven. Hem mirat uns bacteris de iogurt al microscopi i, tot i que la profe deia que estaven allà, jo no els he vist. Aquesta pràctica crec que ja la havia fet al meu institut i allà no vaig posar una cullerada de iogurt en un vidre i vaig mirar pel microscopi. Quan mires una cosa al microscopi, normalment, poses una petita capa i mires però avui no ho hem fet així. A mi no m’ha semblat massa interessant així que he passat una mica. A Bio també ens van donar la nota ahir: vaig treure un 100%. La profe ens va donar un Sugus a mi i a una altra noia que també tenia un 10, després ens va treure davant de la classe perquè ens aplaudissin.

Una cosa de la que no he escrit res en aquest blog és el temps i és una de les coses més diferents respecte la meva zona. Heu de saber que aquí a Ohio fa un fred insuportable, m’han dit que hi ha dies d’hivern que s’arriba als negatius en Fahrenheit. Si jo ja em moro de fred ara que encara estem a l’estiu no em vull ni imaginar com acabaré a l’hivern.

Una Diada molt Americana

Ahir va ser la Diada de Catalunya però pels Americans ahir era 9/11, és a dir, el dia de l’atemptat contra les Torres Bessones. Tot i que vaig intentar explica’ls-hi què és Catalunya, què representa i perquè celebrem aquest dia, molt pocs van arribar a entendre-ho. Per ells va ser un dia trist i m’ho van fer notar.

Tot i que ahir era un bon dia per posar-me la meva samarreta del Barça (la de la senyera) no ho vaig poder fer perquè per la tarda teníem partit de soccer a casa i havia d’anar “dress up” que literalment vol dir portar un vestit però en realitat només es refereixen a anar arreglats. Em vaig posar una camisa i uns pantalons negres.

Al cole, la rutina de cada matí va canviar una mica: entre el moment de “self reflection” i el jurament a la bandera vam haver de fer un minut de silenci en memòria de les víctimes del 9/11. A més, durant tot el dia no vaig sentir a ningú, fora de classes (passadissos o cafeteria) mencionar res de 9/11 i si deies alguna cosa et deien que havies de tenir respecte.

Les classes van ser de lo més normal fins que vam arribar a American Gov. (període 6/7). En aquella classe vam fer una activitat sobre 9/11 que consistia en extreure informació d’un text que ens donava per respondre unes preguntes. Mentre fèiem les preguntes de fons, tenia posades al projector unes imatges en directe de NY on familiars de les víctimes deien el nom de tots els morts.

Just després de American Gov. Em toca Sociologia que és una classe que dóna per parlar del tema però com que la cosa és com molt tabú només vam veure un reportatge sobre el 9/11. El reportatge estava molt ben fet perquè t’explicava cronològicament els fets. Quan l’atemptat va ocórrer jo només tenia 4 anys, per tant, mai vaig arribar a veure les imatges de la gent tirant-se per les finestres, l’impacte dels avions o quan les torres cauen. Totes aquestes imatges em van impactar i ara entenc perquè al meu germà va pintar a la gent tirant-se per les finestres.

Per la tarda, com ja he dit abans, teníem partit. El JV, que és l’equip més dolent i és en el que jugo jo, jugava a les 5 i el Varsity a les 7. El partit va començar genial i al minut 10 ja vam marcar. La primera part vaig jugar 25 de 36 minuts i ho estava fent molt bé, suficient com per jugar algun minut amb Varsity (ahir tenien pocs “outsidemids”). La segona part va començar encara millor, elles estaven cansades perquè només tenien un canvi i tenia molt espai. No havien passat ni 5 minuts de la segona part quan en un servei de banda, al rebre la pilota, la meva defensora em va donar una puntada als bessons de la cama esquerra. El cop em va fer una mica de mal i em sentia com incòmode però vaig pensar que seria la espinillera que em molestava i vaig continuar com si res. Uns minuts més tard estava defenent i vaig robar la pilota, la vaig passar a la Jayleen i vaig córrer per fer una paret. Quan vaig rebre la pilota a la banda vaig esprintar i de cop i volta la cama esquerra em va començar a fer un mal horrible, vaig passar la pilota i em vaig tirar a terra. Com que el futbol no és com el handbol i ser portera no és el mateix que ser jugadora de camp no van parar el partit fins que portava una estona a terra i el coach Jane va dir “Ei, que no ho veus? Para el partit!”. Jo estava estirada a terra i era com si tingués els bessons contrets, la cama em feia un mal molt agut i insuportable. De sobte va venir un home que jo no havia vist mai i que resulta que es el “metge” dels equips del High Scool. Aquell home em va estirar la cama i em va fer un mal horrible però al cap d’una estona se’m va anar passant. En aquell moment el partit ja es va acabar per mi, per sort vam guanyar i no em va molestar tant no haver pogut jugar.

El partit del Varsity va ser molt emocionant. Anaven guanyant tota la primera part i només començar la segona els hi van marcar. Quan només quedava un minut, el seu “centermid”, la Gabby, va fer una passada en llarg i la Hannah, el Messi de l’equip, va arribar a la pilota i va fer un gran xut des de la frontal a l’escaire.

El dia va acabar amb la visita sorpresa d’una senyora de PAX que em va fer ensenyar-li la habitació on dormia, el lavabo i la cuina.