S’acaba el futbol…però comença el bàsquet

A USA els esports d’institut van per trimestres i això vol dir que el soccer ja s’estava acabant. Feia setmanes que havíem acabat la lliga i estàvem disputant els play-off. La temporada s’acabava oficialment el dia que ens eliminessin i, malauradament aquest dia va ser dilluns, ja fa dues setmanes.

Ja havíem passat quarts i ens jugàvem estar a la final. Jo, al ser Varsity, no tenia clar si estaria a la banqueta, ja que érem 4 candidates a ocupar una sola plaça. Suposo que al ser la més gran, la més versàtil i la més preparada (vaig assistir a l’entrenament previ al partit) de les candidates vaig ser la escollida per ocupar un lloc a l’equip. Tenia clar que no jugaria però no volia perdre la oportunitat de donar una bona impressió per si estàvem a la final, així que vaig posar totes les meves ganes a l’escalfament, però no vam tenir aquesta sort. Tot i això, el partit va ser realment interessant, i emocionant fins al final. Es va resoldre a la pròrroga a “gol de oro”.

Em va entristir deixar el soccer, ja m’havia acostumat i tenia la sensació de que havia encaixat a l’equip. Gairebé no vaig tenir temps d’entristir-me perquè al dia següent ja començàvem l’entrenament de bàsquet. Als EEUU l’entrenador té dret a deixar algú fora de l’equip si no arriba al nivell, cosa que trobo malament perquè en la meva opinió, a l’equip qui hi juga són les jugadores, són les que més pes tenen al vestuari i en un equip d’aquesta categoria encara més. Com que no tenia clar si entraria a l’equip ja que no em podia comparar amb ningú, vaig anar a lo segur: algun tir de mitja distància i evitar els tirs lliures.

Aquestes últimes setmanes el bàsquet m’ha sorprès molt, tant per la part bona com la dolenta. El tipus d’entrenament és de l’estil handbol i tinc certs avantatges: a USA, com al handbol es poden fer tres passos; la defensa és la part més important i es defèn com al handbol. D’altra banda, és un esport molt complicat: la pilota és molt gran i el bot es fa servir per driblar i no per córrer.

Encara estem a pretemporada i és per això que espero acostumar-me a aquest esport “soon”, de moment, sembla que vaig millorant. M’haig d’aprendre moltes jugades i en atac sóc molt “patata” però defensivament crec que sóc una bona jugadora.