Les classes

Primer de tot lectors, us vull demanar perdó per no haver publicat durant bastants dies però haig de dir en defensa meva que em fet més coses de les que m’imaginava i no m’ha donat temps.

Ja fa quatre dies que vaig al cole i ja he vist quines classes estan millor, quins professors són els bons i com funciona tot.

La primera classe que tinc és Art I, tot i que és a primera hora i estic sobada és una classe entretinguda. Ara estem fent pre-drawing que consisteix en fer una sèrie de dibuixos que la profe ens mana tal i com puguem i després ella en ensenyarà a fer-los millor. El pitjor d’aquesta classe és els companys que tinc, a la meva taula hi ha dos nens de 9è (Freshmen) que no paren de dir gilipollades i riuen tota la estona. La profe ha dit que farem canvis de lloc i tinc la esperança de que als quatre Júniors i Sèniors que som ens fiquin a la mateixa taula.

A Anglès tot i que la gent que hi ha és “chunga” no s’està malament perquè tots tenen una edat i saben comportar-se. El problema de la classe d’anglès és l’anglès. En gramàtica no vaig malament el problema és el writting perquè haig de fer textos del nivell dels que faig a català o castellà però en anglès. Anar a la classe dels “especials” et permet tenir els apunts de gramàtica i literatura a l’examen però si has de fer un text això no serveix de res.

Química és molt fàcil, almenys per mi. Tot el que estem fent és el que vaig fer l’any passat però en anglès i com que algunes classes de química de l’any passat van ser en anglès no tinc problemes ni en això.

Les Matemàtiques vaig comentar que em resultaven molt difícils però ja li he agafat el ritme. Tenia petits dubtes en coses i la profe me’ls ha solucionat ràpid. No sé perquè però a mates sempre em diverteixo molt la profe és genial i encara que no sé si quan arribin els exàmens m’ho passaré massa bé de moment sembla que la cosa no pinta malament.

Després de mates el que tinc és Lunch i els tres últims dies no tenen res a veure amb el primer perquè al primer em van rescatar però el segon tenia clar que m’havia de començar a buscar la vida jo sola. Dec ser molt bona buscant-me la vida perquè no vaig tenir cap problema quan vaig seure a la primera taula que tenia un lloc lliure i presentar-me. Quan vaig dir que era estudiant d’intercanvi als de la taula els hi va fer gràcia i també pena, suposu, perquè em van dir que cada dia podia dinar amb elles i que si tenia algun problema m’ajudarien. Més tard vaig descobrir que la meva taquilla està al costat de la d’una de les noies.

Per American Government he decidit no canviar de classe. M’ho estava plantejant quan al pre-test vaig treure un 8 sobre 10 i la resta no passava del 5 però he canviat d’opinió. En aquesta classe “especial” a la que vaig podrem fer servir els apunts al examen i això em garanteix una notassa tenint en compte que al llibre les definicions estan també en castellà. Si em canvio és possible que la meva nota baixi i tampoc aprendré massa més perquè aquesta assignatura és la meitat lo que ja he fet sobre govern (els tres poders, els tipus de govern...) i l’altra meitat és una menjada de coco en plan americà.

Sociologia, qui m’ho havia de dir a mi, és la que més m’agrada de moment. No entenc la meitat del que diu el profe però l’altra meitat em sembla molt interessant. La seva forma de parlar ja és ràpida de per si i a sobre sempre posa veus rares per imitar a la gent per tant no pillo els apunts. Per sort el profe és bo i m’ha dit que els primers temes em fotocopiarà els apunts que té ell. Una altra cosa interessant sobre aquesta assignatura és el tipus d’exàmens que es faran perquè seran amb apunts o amb un company (la majoria menys els finals). Això és el debat de les últimes tres classes perquè el profe diu que lo important en un examen és que aprenguis i si has de buscar en un totxo d’apunts la resposta a una pregunta dui que llavors segur que alguna cosa aprendràs. També diu que els fa així perquè un dia es va enfadar amb el cole perquè va pillar copiant a un alumne de tot excel·lents a l’examen final i ell el va suspendre però des de la direcció del institut el van aprovar perquè sinó no tenia crèdits per graduar-se amb honors. Des de llavors diu que sempre fica els exàmens amb apunts per no tenir aquest problema.

La última hora és per biologia, la classe que sempre m’havia agradat més i la que resulta que aquí odio. No em mal interpreteu, la matèria no la odio el que odio és la classe. La profe menja chicle i no s’entén una merda el que diu encara que de fet no parla massa perquè no ha fet cap explicació en una setmana. La única cosa que ha dit ha sigut: “Copieu el vocabulari d’aquesta lliçó són 155 paraules, jeje”. Quin profe mínimament decent menja chicle i a sobre mentre copies les paraules fa sorollets amb ell?? A més no té sentit copiar aquest vocabulari, almenys per mi perquè bàsicament és els ossos on estan col·locats. Ja sé on estan, el nom és molt semblant en català i no m’ajudarà a situar-lo dir-me que està al turmell, per exemple, si no sé com es diu turmell en anglès, que si que ho sé.

Estic plantejant-me seriosament canviar la assignatura de biologia. Per convalidar amb Anglès, Trigonometria, American Goverment i Soociologia o Química en tinc suficient. Potser em seria més útil si agafés Física encara que no estic segura de que em deixin agafar-la o podria agafar P.E. o alguna d’aquestes fàcils i no complicar-me la vida.

Qui m’havia de dir a mi fa una setmana que la meva classe preferida seria Sociologia i la que menys m'agradaria seria Biologia. Suposo que tot depèn del profe i les ganes o la passió que li fiqui a l’assignatura. Aquí a USA tots els profes tenen de vocació ser professors i ensenyar però tinc la sensació de que la meva profe de bio és l’excepció que confirma la regla. Tots els demés ens han explicat el que esperen de nosaltres, les esperances que tenen per aquest curs, fins i tot alguns ens han dit que quan van venir a aquest institut com a estudiants van decidir ser professors però com he dit abans, aquesta profe només ha dit una frase que no he entès bé i que a més s’ha rigut de nosaltres. 

Primer dia de High School

Avui han començat les classes a Niles, Ohio i per tant ha sigut el meu primer dia al High School. Aquí les coses funcionen diferent: tens les mateixes classes tots els dies i no coincideixes amb la mateixa gent a totes, a més les classes són de cada professor.

M’he llevat a les 6 del matí per preparar-me i esmorzar. Això només m’ha portat 45 minuts per tant, he dormit els 15 minuts que quedaven per marxar. A les 7 en punt hem marxat la Lexie i jo amb el cotxe i hem passat a buscar a la Andrea, una noia que també fa 11th grade al High School. Un cop a l’institut, l’Alexis ha pujat al bus que la portava al seu High school i la Andrea i jo hem esperat a que obrissin.

La meva primera classe era Art I i això vol dir que a la meva classe tot eren nens de 3r i 4t d’ESO. S’ha notat i molt però per sort la professora és bona i com que sap que sóc una “Exchange student” m’ha tractat molt bé. A segona hora he tingut anglès i com que sóc estrangera m’han ficat al nivell més baix pel meu curs. Aquella classe feia por, quan he entrat m’he trobat amb tot de nois “chungos” asseguts al fons de la classe jugant amb el mòbil. En aquesta assignatura com que estic en un nivell “especial” ens deixaran tenir apunts als exàmens. Al acabar aquesta hora no sabia on estava la meva següent classe i li he preguntat al profe d’anglès. Resulta que la classe està a l’altra punta de l’edifici i he hagut de córrer per no arribar tard perquè ja portava una estona parlant amb el profe.

La classe de química ha sigut completament diferent a la resta. Quan he arribat m’he trobat a una que juga a soccer amb mi i m’he assegut a prop seu per si un cas. Quan el profe ha començat a explicar el que faríem he vist clar que aquesta assignatura no m’ha de preocupar perquè segons el profe el més difícil serà fer servir el sistema de grams, litres i metres. La primera lliçó que farem serà aprendre’s els símbols dels elements i això ho vaig fer a 1r d’ESO.

La següent classe era Trigonometria i Pre-càlcul que resulta que és una classe de grau 12 i és increïblement difícil. La profe ens ha donat unes fotocòpies i he vist que la primera fórmula que ens feien simplificar tenia més lletres que números i, no sé com a la del meu costat li ha donat com a resultat 7. No m’he desesperat i he començat a fullejar les fotocòpies i he vist que no era tant difícil que només haig d’entrenar-me i tot em sortirà.

Al cinquè període tinc “Lunch”. He anat a la cafeteria i m’he trobat al Sheldon que m’ha dit on podia agafar el menjar. Quan la cua ha arribat al menjar he agafat la bandeja i per beure m’he agafat un batut de xocolata. Quan he pagat el menjar m’he trobat dreta a en mig de la cafeteria i no sabia on seure. La gent amb la que tinc mes confiança no estava allà i m’ha entrat el pànic. He començat a caminar a poc a poc i una de l’equip m’ha rescatat i m’ha deixat seure amb ella i les seves amigues. El menjar no és del tot dolent però el batut no ha sigut una bona elecció. Aquí la llet és diferent de gust i no tenen cacaolat per tant, estava bastant dolent.

American Goverment era la meva següent classe i com a Anglès m’han ficat amb els “especials” i, també com a Anglès a l’examen ens deixaran fer servir els apunts. La profe d’aquesta assignatura no sap que sóc una “Exchange student” i tampoc m’interessa que ho sàpiga perquè no vull que em tracti com si no tingués ni idea del govern americà quan l’any passat em vaig tragar uns quants temes sobre tipus de govern.

A 8th period em toca Sociologia, la assignatura que el meu counselor em va encolomar, i m’ha sorprès molt. D’entrada l’aula està decorada tota amb pòsters de superherois, pel·lícules o grups de música però lo sorprenent ha sigut el profe. No calla i parla de tot: explica anècdotes personals, acudits, dades rares... Ell diu que la sociologia de llibre no és de veritat que la Sociologia és el que ell fa. Sobre aquesta classe també pensava que el profe defensaria les idees americanes com lo de portar armes i tot això però no ha sigut així. Un alumne li ha preguntat si creia que havia de tenir una arma a l’aula per si un cas i la seva resposta ha sigut: “Per què? Perquè un dia se me’n vagi la olla i em posi a disparar-vos”. Aquesta resposta m’ha agradat molt i a partir de llavors m’he esforçat per entendre’l encara que m’ha costat molt .

De Sociologia ha passat a Biologia i he descobert que la Biologia tampoc serà un gran repte perquè el que estudien és Biologia de 3r d’ESO: aparells, teixits, funcionament de sistemes... Això m’ha decebut molt però ens han promès que faríem una dissecció d’un cor i això m’ha animat. En aquesta classe hi ha tres noies que juguen amb mi i són de les que em cauen bé per tant no crec que m’avorreixi massa.

Aquesta ha sigut la meva última hora. Després he anat al cotxe i he esperat a l’Alexis per marxar a casa.

High School, Mall and Baseball

Avui era el dia que havia d’escollir les assignatures i ahir a la nit em vaig estar pensant el que volia escollir i vaig decidir que agafaria Anglès, Història americana, Biologia, Física, Química, Àlgebra i Trigonometria.

Aquest matí he anat a parlar amb el meu counselor la Ms. Strollo i resulta que tot el que havia fet ahir no servia per res perquè només podia agafar una ciència i unes mates. Després de suplicar que em deixessin agafar més ciències he aconseguit agafar biologia i química però la física no la he pogut agafar de cap manera. De les matemàtiques m’he quedat amb trigonometria perquè, encara que prefereixo l’àlgebra, aquí s’explica diferent i a 1r de batx. crec que es fa més trigonometria. Com que havia d’escollir més assignatures i em negava a agafar la coral o la banda m’he quedat amb art i després, no sé com m’han enganyat perquè agafés psicologia i sociologia.

Un cop escollides les assignatures he anat a fer una volta per l’institut i a obrir la meva taquilla. L’Alexis m’ha portat a les classes a les que hauré d’anar i he conegut al professor de psicologia i sociologia i a les professores d’art i trigonometria.

Quan hem arribat a casa el Carsen ha marxat a casa la seva àvia i hem aprofitat per anar al Mall l’Alexis, el Sheldon i jo. Hem entrat a una tenda de roba i he quedat impressionada al veure que els pantalons eren o acampanats o “pitillos”. M’he decantat pels segons perquè encara que no ho sembli m’he aprimat des de que vaig arribar a USA i per tant em queden bé. He vist una oferta de 2 per $25 i la Lexie i jo ens hem comprat 2 pantalons cadascuna. Al propi Mall hem dinat i hem fet una volta però ja no hem comprat res més.

A les 7 de la tarda el Carsen, la Chele i jo hem anat a un partit de beisbol i després han resultat ser dos. Això m’ha fet perdre quatre hores de la meva vida perquè haig de reconèixer que no hi ha res més avorrit que un partit de beisbol amateur.

Al final del dia, però, m’he sentit com a casa. Avui ha començat la festa major de Ripollet i el que mai em perdo són els focs. No em pregunteu per què però un cop acabat el partit han començat uns focs artificials que no tenen res a envejar als de Ripollet. Han durat uns 15 min. i després amb 10ºC a fora hem hagut de tornar a casa amb el Mustang descapotable i “tunejat” de la Michele.

Menjar als EEUU

Els canvis de temperatura, el clima de tardor, el canvi d’aires... Tot això m’ha començat a afectar i m’he constipat.

Em passo tot el dia esternudant i els ulls se m’han inflat, em piquen molt i em ploren, per tant porto dies sense fer servir la lentilla. No havia pensat en això quan em vaig fer la maleta i no em vaig emportar cap “Couldina” i no sé com es diu a USA.

A part d’això em sembla que ja començo a adaptar-me als menjars, més que adaptar-me és aprofitar les oportunitats de menjar. Pel matí, com que em llevo tard, si esmorzo ja no tinc gana fins a les 3:30 o així, i llavors ja és hora d’anar a entrenar o al partit per tant, en comptes d’esmorzar bé, em prenc un got de llet i a les 2 o així menjo alguna cosa més sòlida com pot ser uns “macarroni and cheese” o alguna sobra d’un restaurant.

El tema de la nit és més complicat perquè a les 8 ja han sopat i això vol dir que a l’hora d’anar a dormir torno a tenir gana. La meva estratègia és inflar-me a sopar i abans d’anar a dormir prendre un got de llet. Però els dies que hi ha partit no sopem, comprem alguna cosa al “bar” que hi ha i ja està. El truc per aquests dies és esperar al final del partit perquè llavors el menjar que no han venut i està fet el regalen i es tracta d’agafar tot el possible.

La llista

Amics, familiars, coneguts i desconeguts lectors del meu blog. Avui tinc una missió per vosaltres: m'heu d'ajudar a fer una llista.
Aquesta llista consisteix en escriure les coses que m'agradaria fer a USA. El Jeff m'ha demanat que escrigui una sèrie de coses que es puguin fer en un cap de setmana com a molt i que ells intentaran realitzar-ho tot.
La meva llista ja està començada:
- Anar a DisneyWorld, Orlando (això m'ha dit el Jeff que si vull hi anirem segur perquè té família a Orlando).
- Anar a veure un partit de la NBA.

A partir d'aquí us demano la vostra ajuda perquè se m'han acabat les idees i agrairé totes les propostes encara que després no em convencin.

PD: Espero molts comentaris amb propostes!!

Dies complets

Ahir va començar molt d’hora i dic això perquè em vaig llevar a les 6:50 del matí per anar a entrenar. L’entrenament era de 8 a 9 però havíem d’haver escalfat abans de que comencés, per tant a les 7:30 ja érem allà.  Amb un trist got de llet a l’estómac i a 10ºC va començar l’entreno. El dia anterior havíem estat practicant els penals per saber qui els llançaria i l’entrenador em va dir que seria jo perquè xutava molt fort i la pilota no se m’anava amunt. Això per lo vist ho va comentar amb la coach Jane que ahir em va fer llançar un penal davant de tothom. Vaig tenir dos intents perquè el primer el vaig fallar (és el que té la pressió de 35 noies callades al costat teu mirant com xutes) però el segon va anar perfecte, a rebentar una mica alt a un cantó.

Durant l’entrenament vam practicar les jugades a pilota aturada tant de manera ofensiva com defensiva. Al meu equip hi ha una noia que és la que sempre ho llença tot (faltes, córners...) i ahir l’entrenador va preguntar si algú volia sacar els córners quan ella no estigués. A mi em feia yuyu dir que els volia picar i no vaig dir res perquè ja hi havia voluntàries però després de veure com llançaven li vaig dir a l’entrenador si en podia tirar un. Després de tres saques (em va dir que saqués més cops) va dir que si no estava la Chelsea (la noia que ho tira tot) sacaria jo i que encara que estigués alguns cops per rotació em tocaria a mi. La Chelsea es va picar però quan va ser l’hora de les faltes directes es va picar més perquè jo ho feia millor que ella i segurament acabaré traient-li el lloc i picant-ho tot jo.

Després de l’entrenament vam tronar a casa i em vaig posar a mirar “Friends” a la tele fins a les 11 o així i llavors vaig ajudar a la Chele i la Lexie a tenyir-se. La mare només es va tenyir les entrades i l’Alexis es va tenyir les puntes de blau. El merder que vam fer a la cuina va ser increïble perquè se’ns queia al terra tota l’estona. Cap allà a les 12:30 vaig fer “macarrones con queso” per l’Alexis, el Carsen i jo. La cosa era bastant antihigiènica però van quedar molt bons.

A les 4 vam marxar a veure un partit de softbol a Akron o això era el que creia jo. Per lo vist era una festa-pícnic en honor a Joey Arrieta, una jugadora molt important dels Racers que havia tingut càncer de mama. Es veu que la cosa era per familiars o amics propers però resulta que l’entrenador de softbol (esport de primavera) del McKinley era amic d’aquesta dona i ens va aconseguir entrades. Durant el pícnic l’entrenador em va preguntar si m’apuntaria a softbol a la primavera perquè ell em veia de “pittcher”, encara que no sé d’on ho va treure si no m’havia vist mai. Més tard, a les 7, va començar el partit i la veritat és que el softbol és un esport interessant, no de veure, de jugar perquè és molt estratègic. Vam seure al costat d’aquell home que em va regalar una pilota de softbol perquè al final del partit me la firmessin les jugadores però com que vam marxar abans no va poder ser. Quan anaven per la quarta entrada va ser quan vam marxar perquè eren les 9.

La pilota de softbol

Jo estava rebentada i creia que anàvem a casa però vam anar a casa d’una amiga de la Chele “al mig de la nada”. Tenien un terreny enorme i tenien molts animals: cavalls, gossos, gats, tortugues, peixos, galls d’indi, pollets... Tenien un foc encès i em vaig asseure a una cadira i em vaig quedar adormida. Quan em van despertar eren les 12 i ja vam tornar a casa.

Avui m’he llevat a les 12:30, m’he vestit i hem anat a una festa-pícnic. La festa era en honor a una noia que s’havia graduat a la universitat ahir i era la cosina de la Lexie. En aquesta festa he conegut a tota la família de la Michele i m’han interrogat com el primer dia però avui a part d’això m’han fet traduir frases que deien perquè els hi feia gràcia que parlés “mexicà”. Per sort ells no saben castellà i quan una cosa no la sabia traduir m’ho inventava.

Ara que ja fa una setmana que estic aquí he tret conclusions. La primera és que el Carson és un pesat i la segona és que encara que no ho sembli ja he après anglès perquè d’alguna manera haig d’explicar lo que em pregunten.

Carsen's birthday

Avui, com diu el títol, he sigut l’aniversari del Carsen (es pronuncia “Carson”).

Fa uns dies, la Chele li va preguntar al Carsen què volia fer el dia del seu aniversari i ell va respondre que volia anar al “Chuck E. Cheese’s” i jugar al “Laser Tag”. Aquesta tarda tenia entreno a les 5:30 i a la 1:30 havia de fer una prova per tant, hem anat per feina. M’he llevat a les 10:30 i de seguida hem anat al “Chuck E. Cheese’s”. El “Chuck E. Cheese’s” és un “New Park” que va amb tokens i pots menjar pizza així que, per primer cop des de que estic a USA he “esmorzat”. Hem estat bastanta estona jugant a les màquines aquelles i hem aconseguit una bossa de “algodón de azúcar” per cadascú i una bossa amb coses per nens per al Carsen.

Quan ja era la 1 hem anat al High school a fer la prova. La prova era tipus IQ test però per a esportistes. Estava realment nerviosa perquè els americans es prenen molt en serio els resultats i encara vaig perduda amb l’anglès. La cosa ha empitjorat quan han dit que havíem de posar la nostra alçada i pes perquè ells fan servir iardes, polzades i onces. Per sort, els meus nervis s’han esfumat quan he obert el programa i m’ha preguntat si volia fer el test en anglès o en espanyol i quin sistema mètric faria servir. El test era realment fàcil i crec que l’he fet bé perquè el senyor que mirava els resultats m’ha dit “very good” i a la de davant meu només “good”.

Com ja he dit abans, avui hem anat per feina i això vol dir que mentre jo feia el test la Michele omplia el papers per inscriure’m al High school. Quan he sortit de l’examen he acabat d’omplir els papers i m’ha sorprès la pregunta que et demanava que posessis la teva raça. No sabia si posar “Hispanic” o “White” i al final m’he decantat per la segona perquè els hispànics per ells són els sud-americans.

La següent activitat era “Laser Tag” i haig de dir que és una merda comparat amb com t’ho pinten a HIMYM. Potser com que hi ha diferents llocs on en fan hi ha alguns més grans que d’altres però aquest era petit i la partida ha sigut molt curta.

Ja eren les 3:30 i hem anat al súper a comprar un pastís. Havia de ser suficientment gran com per menjar-hi tots però no en podia sobrar molt per tant ha sigut difícil escollir. Després de mitja hora a buscant-ne un hem trobat la solució: ajuntar dues meitats dels que venien per parts. La cobertura era la mateixa i la Chele ha demanat que li posessin “Happy bithday Carsen” però com que eren dues meitats han posat “Happy” en una i “Brthday Carsen” a l’altre però quan ela hem ajuntat a casa ha quedat una cosa així:

Al Carsen no li ha importat gens i quan hem arribat a casa cadascú s’ha menjat un tros i la Lexie i jo ens hem preparat per anar a entrenar. Ella m’ha portat amb un Jeep que deu tenir 30 anys. Per lo vist ara és el seu cotxe perquè ahir es queixava de que en necessitava un i com que en tenen tres aquest se l’ha quedat ella.

A l’entreno ens han separat, de fet ens hem separat. Jo, com que no sabia cap a on anar he anat amb l’entrenador que més bé em cau i ho he fet bé perquè estic a l’equip de les dolentes. No totes les que juguen en aquest equip són dolentes, la majoria són manques però 5 o 6 podríem estar a l’altre equip encara que seríem suplents tota la lliga. La Lexie crec que he demanat estar en aquest equip perquè amb les altres no juga gaire però li han dit que no. A l’entreno he vist clarament en quina posició jugaré, seré “Outside midfield”.

Quan he arribat a casa he deixat que em pintessin les ungles d’un color hortera, he sopat i he arribat a una conclusió: m’he de comprar unes botes de futbol JA!! Les que porto ara m’estan fent butllofes als peus i em fan mal.

Primers dies

Aquesta entrada està escrita el dia 11 d’agost

Després de l’incident del cafè vaig agafar un vol, amb retard, a Philadelphia i després un altre a Akron (Ohio) que també anava amb retard i va fer que la meva família hagués d’esperar 1 hora i mitja. La rebuda va ser estranya perquè esperava trobar-me’ls després d’agafar la maleta però no va ser així, me’ls vaig trobar abans i venia tota la família: les tres filles, els pares, el nen petit i els tiets. Ells no em van reconèixer, segurament perquè a les fotos no sortia ni amb el cabell curt ni amb ulleres, per sort, jo si que els vaig reconèixer i em vaig presentar.

Un cop fetes les presentacions va venir cap a mi un home i una dona que em van posar al cap una gorra que té un O davant i darrera posa “Ohio state”. Aquests senyors eren els meus coordinadors locals de PAX Darryl i Mary Anderson. No sé com m’imaginava al Darryl però no m’esperava que fos negre, calb i portés bigoti. El Darryl i la Mary em van començar a fer fotos a mi i a una altra noia de Madrid que venia amb mi a l’avió i de seguida vam agafar les maletes i vam marxar.

Eren les 7 de la tarda i només havia menjat una espècie de “burrito” que m’havia comprat a l’aeroport així que, quan el Jeff (pare) em va preguntar si tenia gana vaig dir que si. Em van portar a un restaurant italià a menjar spaguetti i em van començar a fer preguntes. La Aliesha (germana de 22 anys) em va preguntar si teníem bidet i jo li vaig dir que si i em va preguntar si el feia servir. Jo el faig servir per passar-me la silk-epil o per tallar-me les ungles i no embrutar però com que suposo que aquest no és el seu ús vaig dir que no i es va posar a riure.

Vaig decidir no arriscar-me i vaig demanar els spaguetti al pesto perquè era la única salsa que em sonava el nom i el tiet em va dir que a ell li agradava però que la tieta no l’havia provat mai i no la volia provar. Llavors li vaig prometre que li faria algun dia. Van seguir fent-me preguntes però la que més gràcia em va fer va ser que em preguntessin si caçàvem perquè jo no vaig entendre la pregunta i el Jeff em va dir que si matàvem animals i la Michelle (mare) va dir: “Per menjar eh, no per diversió”.

Quan vaig arribar a casa vaig decidir que no m’escandalitzaria per res, que tot podia ser normal però va haver-hi dues coses que em van sorprendre. La primera va ser no veure una bandera americana a la porta i la segona va ser que el Jeff va dir que no podia fer servir el meus pantalons de xandall blancs perquè la roba interior es transparenta.

Aquella nit em van dir que ja m’havien apuntat a l’equip de soccer i que el matí següent tenia un torneig. L’Alexis em va deixar unes espinilleres, unes bambes antigues que em van 2 talles grans (resulta que un 8 és un 40) i uns pantalons negres.

D’aquesta manera al matí següent em vaig llevar a les 7:30 per anar a un torneig i el meu primer dia com a estudiant d’intercanvi va començar. El dia no el vaig passar a Niles, ni tan sols a Ohio, vam anar a Pensylvania en un “school bus”. Abans de pujar a l’autobús no vam esmorzar i quan vam arribar havíem de jugar. Per sort, com que era nova i les anteriors estudiants d’intercanvi eren molt dolentes  no vaig jugar ni un minut. Les jugadores em preguntaven si al meu país es jugava a soccer i la veritat és que a alguna li hagués alguna barbaritat si tingués més vocabulari. El soccer que es juga a USA és molt diferent, pel que he vist juguen amb un 3-4-3 però el seu futbol és molt físic, de córrer i pelotazos. Per un moment vaig pensar en dir que era portera però hi ha 3 porteres a l’equip i una és la capitana i com que només jugaré a soccer uns mesos prefereixo estar al camp abans que a la banqueta.

Després d’aquest partit tots els pares havien portat coses per menjar i vaig agafar alguna cosa per menjar. Eren les 12:15 i a partir de llavors vaig perdre la noció del temps, després de cada partit menjàvem una peça de fruita, un goguth o una barrita energètica però no vaig arribar a dinar.

El meu esperat debut va ser a falta de 2 minuts per arribar al final del últim partit. El coach Jane em va cridar i em va dir que jugaria al mig del camp a una banda i només entrar al camp vaig rebre la pilota i quan la vaig passar em van donar una patada. La segona pilota que vaig tocar va ser la meva millor jugada, vaig anar cap al centre vaig fer una paret i el control el vaig orientar a la porteria però una tia de 1,80 em va tirar fora. La Page i la Taylor, les capitanes em van dir que ho havia fet bé “nice job” i em van fer posar la primera per saludar al rival.

Abans de pujar a l’”school bus” el Jeff em va donar un hot dog que vaig engullir .Vam arribar a casa a les 9, l’Alexis i jo ens vam rentar una mica i vam anar al cine amb el Sheldon (el seu novio) a veure Monsters University. Em va sorprendre la roba que portaven. Ella portava uns texans acampanats amb botes camperes i una samarreta bastant normal, ell, una gorra de la US Army, uns pantalons d’esport i mitjons alts amb xancles d’aquelles d’una tira. Estava tan cansada que em vaig adormir i em vaig despertar al acabar la peli. Després vam arribar a casa i em vaig posar a dormir ràpid.

Avui ha sigut un dia diferent. M’he llevat a les 11 perquè ningú m’ha despertat abans i he començat a desfer la maleta. A les 12 ja anava per la meitat però he anat al lavabo i m’he trobat a la Michelle que m’ha dit que a i mitja anàvem a veure al Jeff jugar i després jugaria jo. He posat totes les coses de jugar a una bossa que m’han donat i hem marxat, un altre cop sense esmorzar. De camí al camp de futbol la Michelle en ha comprat un “Gatorade” que és una beguda energètica i com que estava morta de gana m’he begut la meitat d’un glop. El partit del Jeff ha sigut horrible, era un futbol físic de homes de 40 anys que feia temps que no feien esport.

Avui creia que no jugaria però a falta de 15 minuts per acabar el coach Jane m’ha cridat i m’ha dit que jugués on ahir. La primera pilota que he tocat ha sigut un xut bastant bo que he fet des de la frontal. El camp era molt irregular i quan anava corrent a agafar la pilota he caigut de morros a terra, per sort no m’he fet mal però he fet molt el ridícul. He salvat la meva actuació fent servir la poca tècnica que tinc i que elles no tenen. De cop i volta el partit s’ha parat perquè a una li havia donat una baixada de tensió i ha vingut una ambulància i els bombers. Després d’això m’han canviat a falta de 10 minuts i he tornat a entrar a falta de 5 però aquest com a striker (davantera) i no he tocat la pilota.

Quan s’ha acabat hem anat a dinar per celebrar l’aniversari del Jeff, que és demà, a un restaurant italià. Dinar era el que jo creia que faríem fins que he vist la hora i he recordat que “dinnner” és sopar. Eren les 5 de la tarda i menjava per primer cop des de feia 20 hores i això volia dir que estava morta de gana.

Més tard, cap a les 7 o així, el Carson (nen de 10 anys), la Chele (mare) i jo hem anat al “wallmarkt” i és realment una experiència. Tot és “a lo grande”, allà hi ha de tot des de lo que podries trobar al “toys r us”, al Carrefour, al Decathlon, a l’fnac o a l’Abacus.

Aquests primers dos dies han sigut realment intensos, molt americans i molt “busy” com diuen ells. També en aquests dos dies he perdut dues coses que m’identificaven: perquè ara resulta que em dic Maria i sóc Espanyola.

Cafè

Només prenc cafè de tant en tant, alguns dies després de dinar o quan estic adormida i per algun motiu m’haig de mantenir desperta.

Aquests últims dies a Nova York n’he pres per no adormir-me i he comprovat que el cafè americà és realment dolent: és aigualit i no té gust. En qualsevol cas m’he aguantat i n’he pres perquè el jet lag no m’impedís gaudir de Nova York.

Aquest matí m’he hagut de llevar a les 4:30 per anar a l’aeroport i tot i que el meu avió no sortia fins a les 11:30 no m’he volgut adormir i, seguint les instruccions de la meva mare he buscat un bar amb un nom que em semblés italià. L’he trobat i m’he demanat un capuccino. Com que estava molt calent he decidit prendre-me’l a lo Ally McBeal. Primer l’he olorat i m’he mullat els llavis amb l’escuma. He pres un petit glop i per primer cop des que he arribat a USA he pres cafè de veritat. A petits glops m’he pres el cafè fins que en quedava la meitat i he vist que la escuma encara hi era. Amb el “palito” que et donen per remenar el cafè me la he anat prenent tota i quan s’ha acabat m’he adonat que m’havia esquitxat les ulleres. Quan he anat a netejar-les, no em pregunteu com, li he donat un cop a la taula i tot el cafè m’ha caigut a sobre.

Setze anys sent torpe fan que et vegis obligada a practicar els reflexos i han sigut aquests any de pràctica els que m’han servit per evitar una catàstrofe. M’he aixecat ràpid i he aconseguit que només em caiguessin dues gotes al pantaló i la motxilla amb prou feines quedés tacada. El meu bolso no ha tingut tanta sort i m’ha quedat tot tacat.

No sé com es treuen les taques de cafè, ni tan sols sé si es treuen o no així que qualsevol ajuda em serà útil. Espero, per això, no tirar per terra el pròxim cafè decent que prengui.

De visita a Nova York

Volia estrenar aquest blog “a lo grande” i res millor que escriure la meva aventura a Nova York. Abans però, explicaré la meva arribada als Estats Units.

Dimarts va ser el dia que vaig marxar i va ser literalment el dia més llarg de la meva vida (va durar 30 hores, tenint en compte el canvi horari) i a part va ser un dels més avorrits.

Em vaig llevar a les 4 de la matinada per anar a l’aeroport i em vaig acomiadar de la meva família. L’avió que vam agafar ens portava fins a Madrid on hauríem d’agafar un vol de 8 hores a Filadèlfia. Aquestes hores van ser esgotadores. Durant el llarg trajecte de Madrid a Filadèlfia vaig decidir que dormiria, però amb els nervis que portava no tenia gens de son i quan en vaig tenir una mica vaig intentar agilitzar el procés posant-me a llegir “En llamas” però va ser una greu error perquè aquest llibre enganxa com una mala cosa i em vaig despertar de cop.

A l'aeroport, acoomiadant-me de tothom

Un cop vam aterrar a Filadèlfia vam estar fent cua durant una mitja hora i amb el temps just vam agafar un avió de ens portava a Nova York. Allà també volia dormir però m’ho vaig prohibir perquè les vistes de Nova York des de l’avió eren impressionants.

Vistes de Nova York des de l'avió

A La Guardia un autobús ens va portar fins a la universitat en la que ens hem instal·lat. Quan vam arribar hi havia un perit bufet lliure de sandvitxos que estaven bastant dolents però tenia molta gana i en vaig menjar un. Després vaig anar directe cap al llit, morta de son.

Avui ha sigut el dia que hem visitat Nova York i ha sigut increïble. El matí ha començat amb un bon esmorzar i un cafè dolentíssim. De seguida ens han col·locat en un autobús i ens han portat a Manhattan i hem fet un tour amb autobús pels lloc més emblemàtics. Hem passat per Brodway, el Village i el Soho. Ja cap a les 11 ens hem muntat en un vaixell que feia una volta per l’estàtua de la llibertat i quan hem baixat hem anar al barri Xino on hem dinat.

L'Estàtua de la llibertat des del vaixell

La tarda he sigut bastant millor. Ens han fet una volta amb el bus per Central Park i ens han deixat al Rockefeller Center on no hem pogut pujar per falta de temps però hem fet una volta pels voltants. Hem entrat a la tenda de la Lindt i hem “gorronejat” un bombó i després he vist una tenda que es deia NBC Experience i com que això de NBC hem sonava molt he mirat i era una tenda plena d’articles de les sèries de TV que produeix aquesta cadena. He mirat dins i tot eren coses de Friends. Els que em coneixen bastant sabran que allò és el meu paradís i sabran que m’he emportat una decepció al no poder entrar.

La última parada d’avui ha sigut Times Square. En fotos l’havia vist milions de cops però és d’aquelles coses que s’han de veure de veritat. Està tot ple de pantalles gegants amb anuncis i les pantalles és veuen amb una definició increïble. Hi ha una botiga d’m&m’s de 3 plantes i un Toys’R’us amb una noria dins!!!

Times Square!!!!

Aquesta ha sigut la meva visita a Nova York i m’ha encantat per això m’he promès a mi mateixa que hi tornaria, no sé quan i m’és igual però tornaré i visitaré Nova York sense que em portin a tot arreu amb autobús, sense que em diguin quan temps tinc per veure cada lloc i pujaré a l’Empire Estate.