Primers dies

Aquesta entrada està escrita el dia 11 d’agost

Després de l’incident del cafè vaig agafar un vol, amb retard, a Philadelphia i després un altre a Akron (Ohio) que també anava amb retard i va fer que la meva família hagués d’esperar 1 hora i mitja. La rebuda va ser estranya perquè esperava trobar-me’ls després d’agafar la maleta però no va ser així, me’ls vaig trobar abans i venia tota la família: les tres filles, els pares, el nen petit i els tiets. Ells no em van reconèixer, segurament perquè a les fotos no sortia ni amb el cabell curt ni amb ulleres, per sort, jo si que els vaig reconèixer i em vaig presentar.

Un cop fetes les presentacions va venir cap a mi un home i una dona que em van posar al cap una gorra que té un O davant i darrera posa “Ohio state”. Aquests senyors eren els meus coordinadors locals de PAX Darryl i Mary Anderson. No sé com m’imaginava al Darryl però no m’esperava que fos negre, calb i portés bigoti. El Darryl i la Mary em van començar a fer fotos a mi i a una altra noia de Madrid que venia amb mi a l’avió i de seguida vam agafar les maletes i vam marxar.

Eren les 7 de la tarda i només havia menjat una espècie de “burrito” que m’havia comprat a l’aeroport així que, quan el Jeff (pare) em va preguntar si tenia gana vaig dir que si. Em van portar a un restaurant italià a menjar spaguetti i em van començar a fer preguntes. La Aliesha (germana de 22 anys) em va preguntar si teníem bidet i jo li vaig dir que si i em va preguntar si el feia servir. Jo el faig servir per passar-me la silk-epil o per tallar-me les ungles i no embrutar però com que suposo que aquest no és el seu ús vaig dir que no i es va posar a riure.

Vaig decidir no arriscar-me i vaig demanar els spaguetti al pesto perquè era la única salsa que em sonava el nom i el tiet em va dir que a ell li agradava però que la tieta no l’havia provat mai i no la volia provar. Llavors li vaig prometre que li faria algun dia. Van seguir fent-me preguntes però la que més gràcia em va fer va ser que em preguntessin si caçàvem perquè jo no vaig entendre la pregunta i el Jeff em va dir que si matàvem animals i la Michelle (mare) va dir: “Per menjar eh, no per diversió”.

Quan vaig arribar a casa vaig decidir que no m’escandalitzaria per res, que tot podia ser normal però va haver-hi dues coses que em van sorprendre. La primera va ser no veure una bandera americana a la porta i la segona va ser que el Jeff va dir que no podia fer servir el meus pantalons de xandall blancs perquè la roba interior es transparenta.

Aquella nit em van dir que ja m’havien apuntat a l’equip de soccer i que el matí següent tenia un torneig. L’Alexis em va deixar unes espinilleres, unes bambes antigues que em van 2 talles grans (resulta que un 8 és un 40) i uns pantalons negres.

D’aquesta manera al matí següent em vaig llevar a les 7:30 per anar a un torneig i el meu primer dia com a estudiant d’intercanvi va començar. El dia no el vaig passar a Niles, ni tan sols a Ohio, vam anar a Pensylvania en un “school bus”. Abans de pujar a l’autobús no vam esmorzar i quan vam arribar havíem de jugar. Per sort, com que era nova i les anteriors estudiants d’intercanvi eren molt dolentes  no vaig jugar ni un minut. Les jugadores em preguntaven si al meu país es jugava a soccer i la veritat és que a alguna li hagués alguna barbaritat si tingués més vocabulari. El soccer que es juga a USA és molt diferent, pel que he vist juguen amb un 3-4-3 però el seu futbol és molt físic, de córrer i pelotazos. Per un moment vaig pensar en dir que era portera però hi ha 3 porteres a l’equip i una és la capitana i com que només jugaré a soccer uns mesos prefereixo estar al camp abans que a la banqueta.

Després d’aquest partit tots els pares havien portat coses per menjar i vaig agafar alguna cosa per menjar. Eren les 12:15 i a partir de llavors vaig perdre la noció del temps, després de cada partit menjàvem una peça de fruita, un goguth o una barrita energètica però no vaig arribar a dinar.

El meu esperat debut va ser a falta de 2 minuts per arribar al final del últim partit. El coach Jane em va cridar i em va dir que jugaria al mig del camp a una banda i només entrar al camp vaig rebre la pilota i quan la vaig passar em van donar una patada. La segona pilota que vaig tocar va ser la meva millor jugada, vaig anar cap al centre vaig fer una paret i el control el vaig orientar a la porteria però una tia de 1,80 em va tirar fora. La Page i la Taylor, les capitanes em van dir que ho havia fet bé “nice job” i em van fer posar la primera per saludar al rival.

Abans de pujar a l’”school bus” el Jeff em va donar un hot dog que vaig engullir .Vam arribar a casa a les 9, l’Alexis i jo ens vam rentar una mica i vam anar al cine amb el Sheldon (el seu novio) a veure Monsters University. Em va sorprendre la roba que portaven. Ella portava uns texans acampanats amb botes camperes i una samarreta bastant normal, ell, una gorra de la US Army, uns pantalons d’esport i mitjons alts amb xancles d’aquelles d’una tira. Estava tan cansada que em vaig adormir i em vaig despertar al acabar la peli. Després vam arribar a casa i em vaig posar a dormir ràpid.

Avui ha sigut un dia diferent. M’he llevat a les 11 perquè ningú m’ha despertat abans i he començat a desfer la maleta. A les 12 ja anava per la meitat però he anat al lavabo i m’he trobat a la Michelle que m’ha dit que a i mitja anàvem a veure al Jeff jugar i després jugaria jo. He posat totes les coses de jugar a una bossa que m’han donat i hem marxat, un altre cop sense esmorzar. De camí al camp de futbol la Michelle en ha comprat un “Gatorade” que és una beguda energètica i com que estava morta de gana m’he begut la meitat d’un glop. El partit del Jeff ha sigut horrible, era un futbol físic de homes de 40 anys que feia temps que no feien esport.

Avui creia que no jugaria però a falta de 15 minuts per acabar el coach Jane m’ha cridat i m’ha dit que jugués on ahir. La primera pilota que he tocat ha sigut un xut bastant bo que he fet des de la frontal. El camp era molt irregular i quan anava corrent a agafar la pilota he caigut de morros a terra, per sort no m’he fet mal però he fet molt el ridícul. He salvat la meva actuació fent servir la poca tècnica que tinc i que elles no tenen. De cop i volta el partit s’ha parat perquè a una li havia donat una baixada de tensió i ha vingut una ambulància i els bombers. Després d’això m’han canviat a falta de 10 minuts i he tornat a entrar a falta de 5 però aquest com a striker (davantera) i no he tocat la pilota.

Quan s’ha acabat hem anat a dinar per celebrar l’aniversari del Jeff, que és demà, a un restaurant italià. Dinar era el que jo creia que faríem fins que he vist la hora i he recordat que “dinnner” és sopar. Eren les 5 de la tarda i menjava per primer cop des de feia 20 hores i això volia dir que estava morta de gana.

Més tard, cap a les 7 o així, el Carson (nen de 10 anys), la Chele (mare) i jo hem anat al “wallmarkt” i és realment una experiència. Tot és “a lo grande”, allà hi ha de tot des de lo que podries trobar al “toys r us”, al Carrefour, al Decathlon, a l’fnac o a l’Abacus.

Aquests primers dos dies han sigut realment intensos, molt americans i molt “busy” com diuen ells. També en aquests dos dies he perdut dues coses que m’identificaven: perquè ara resulta que em dic Maria i sóc Espanyola.