Carsen's birthday

Avui, com diu el títol, he sigut l’aniversari del Carsen (es pronuncia “Carson”).

Fa uns dies, la Chele li va preguntar al Carsen què volia fer el dia del seu aniversari i ell va respondre que volia anar al “Chuck E. Cheese’s” i jugar al “Laser Tag”. Aquesta tarda tenia entreno a les 5:30 i a la 1:30 havia de fer una prova per tant, hem anat per feina. M’he llevat a les 10:30 i de seguida hem anat al “Chuck E. Cheese’s”. El “Chuck E. Cheese’s” és un “New Park” que va amb tokens i pots menjar pizza així que, per primer cop des de que estic a USA he “esmorzat”. Hem estat bastanta estona jugant a les màquines aquelles i hem aconseguit una bossa de “algodón de azúcar” per cadascú i una bossa amb coses per nens per al Carsen.

Quan ja era la 1 hem anat al High school a fer la prova. La prova era tipus IQ test però per a esportistes. Estava realment nerviosa perquè els americans es prenen molt en serio els resultats i encara vaig perduda amb l’anglès. La cosa ha empitjorat quan han dit que havíem de posar la nostra alçada i pes perquè ells fan servir iardes, polzades i onces. Per sort, els meus nervis s’han esfumat quan he obert el programa i m’ha preguntat si volia fer el test en anglès o en espanyol i quin sistema mètric faria servir. El test era realment fàcil i crec que l’he fet bé perquè el senyor que mirava els resultats m’ha dit “very good” i a la de davant meu només “good”.

Com ja he dit abans, avui hem anat per feina i això vol dir que mentre jo feia el test la Michele omplia el papers per inscriure’m al High school. Quan he sortit de l’examen he acabat d’omplir els papers i m’ha sorprès la pregunta que et demanava que posessis la teva raça. No sabia si posar “Hispanic” o “White” i al final m’he decantat per la segona perquè els hispànics per ells són els sud-americans.

La següent activitat era “Laser Tag” i haig de dir que és una merda comparat amb com t’ho pinten a HIMYM. Potser com que hi ha diferents llocs on en fan hi ha alguns més grans que d’altres però aquest era petit i la partida ha sigut molt curta.

Ja eren les 3:30 i hem anat al súper a comprar un pastís. Havia de ser suficientment gran com per menjar-hi tots però no en podia sobrar molt per tant ha sigut difícil escollir. Després de mitja hora a buscant-ne un hem trobat la solució: ajuntar dues meitats dels que venien per parts. La cobertura era la mateixa i la Chele ha demanat que li posessin “Happy bithday Carsen” però com que eren dues meitats han posat “Happy” en una i “Brthday Carsen” a l’altre però quan ela hem ajuntat a casa ha quedat una cosa així:

Al Carsen no li ha importat gens i quan hem arribat a casa cadascú s’ha menjat un tros i la Lexie i jo ens hem preparat per anar a entrenar. Ella m’ha portat amb un Jeep que deu tenir 30 anys. Per lo vist ara és el seu cotxe perquè ahir es queixava de que en necessitava un i com que en tenen tres aquest se l’ha quedat ella.

A l’entreno ens han separat, de fet ens hem separat. Jo, com que no sabia cap a on anar he anat amb l’entrenador que més bé em cau i ho he fet bé perquè estic a l’equip de les dolentes. No totes les que juguen en aquest equip són dolentes, la majoria són manques però 5 o 6 podríem estar a l’altre equip encara que seríem suplents tota la lliga. La Lexie crec que he demanat estar en aquest equip perquè amb les altres no juga gaire però li han dit que no. A l’entreno he vist clarament en quina posició jugaré, seré “Outside midfield”.

Quan he arribat a casa he deixat que em pintessin les ungles d’un color hortera, he sopat i he arribat a una conclusió: m’he de comprar unes botes de futbol JA!! Les que porto ara m’estan fent butllofes als peus i em fan mal.