High School, Mall and Baseball

Avui era el dia que havia d’escollir les assignatures i ahir a la nit em vaig estar pensant el que volia escollir i vaig decidir que agafaria Anglès, Història americana, Biologia, Física, Química, Àlgebra i Trigonometria.

Aquest matí he anat a parlar amb el meu counselor la Ms. Strollo i resulta que tot el que havia fet ahir no servia per res perquè només podia agafar una ciència i unes mates. Després de suplicar que em deixessin agafar més ciències he aconseguit agafar biologia i química però la física no la he pogut agafar de cap manera. De les matemàtiques m’he quedat amb trigonometria perquè, encara que prefereixo l’àlgebra, aquí s’explica diferent i a 1r de batx. crec que es fa més trigonometria. Com que havia d’escollir més assignatures i em negava a agafar la coral o la banda m’he quedat amb art i després, no sé com m’han enganyat perquè agafés psicologia i sociologia.

Un cop escollides les assignatures he anat a fer una volta per l’institut i a obrir la meva taquilla. L’Alexis m’ha portat a les classes a les que hauré d’anar i he conegut al professor de psicologia i sociologia i a les professores d’art i trigonometria.

Quan hem arribat a casa el Carsen ha marxat a casa la seva àvia i hem aprofitat per anar al Mall l’Alexis, el Sheldon i jo. Hem entrat a una tenda de roba i he quedat impressionada al veure que els pantalons eren o acampanats o “pitillos”. M’he decantat pels segons perquè encara que no ho sembli m’he aprimat des de que vaig arribar a USA i per tant em queden bé. He vist una oferta de 2 per $25 i la Lexie i jo ens hem comprat 2 pantalons cadascuna. Al propi Mall hem dinat i hem fet una volta però ja no hem comprat res més.

A les 7 de la tarda el Carsen, la Chele i jo hem anat a un partit de beisbol i després han resultat ser dos. Això m’ha fet perdre quatre hores de la meva vida perquè haig de reconèixer que no hi ha res més avorrit que un partit de beisbol amateur.

Al final del dia, però, m’he sentit com a casa. Avui ha començat la festa major de Ripollet i el que mai em perdo són els focs. No em pregunteu per què però un cop acabat el partit han començat uns focs artificials que no tenen res a envejar als de Ripollet. Han durat uns 15 min. i després amb 10ºC a fora hem hagut de tornar a casa amb el Mustang descapotable i “tunejat” de la Michele.