Dies complets

Ahir va començar molt d’hora i dic això perquè em vaig llevar a les 6:50 del matí per anar a entrenar. L’entrenament era de 8 a 9 però havíem d’haver escalfat abans de que comencés, per tant a les 7:30 ja érem allà.  Amb un trist got de llet a l’estómac i a 10ºC va començar l’entreno. El dia anterior havíem estat practicant els penals per saber qui els llançaria i l’entrenador em va dir que seria jo perquè xutava molt fort i la pilota no se m’anava amunt. Això per lo vist ho va comentar amb la coach Jane que ahir em va fer llançar un penal davant de tothom. Vaig tenir dos intents perquè el primer el vaig fallar (és el que té la pressió de 35 noies callades al costat teu mirant com xutes) però el segon va anar perfecte, a rebentar una mica alt a un cantó.

Durant l’entrenament vam practicar les jugades a pilota aturada tant de manera ofensiva com defensiva. Al meu equip hi ha una noia que és la que sempre ho llença tot (faltes, córners...) i ahir l’entrenador va preguntar si algú volia sacar els córners quan ella no estigués. A mi em feia yuyu dir que els volia picar i no vaig dir res perquè ja hi havia voluntàries però després de veure com llançaven li vaig dir a l’entrenador si en podia tirar un. Després de tres saques (em va dir que saqués més cops) va dir que si no estava la Chelsea (la noia que ho tira tot) sacaria jo i que encara que estigués alguns cops per rotació em tocaria a mi. La Chelsea es va picar però quan va ser l’hora de les faltes directes es va picar més perquè jo ho feia millor que ella i segurament acabaré traient-li el lloc i picant-ho tot jo.

Després de l’entrenament vam tronar a casa i em vaig posar a mirar “Friends” a la tele fins a les 11 o així i llavors vaig ajudar a la Chele i la Lexie a tenyir-se. La mare només es va tenyir les entrades i l’Alexis es va tenyir les puntes de blau. El merder que vam fer a la cuina va ser increïble perquè se’ns queia al terra tota l’estona. Cap allà a les 12:30 vaig fer “macarrones con queso” per l’Alexis, el Carsen i jo. La cosa era bastant antihigiènica però van quedar molt bons.

A les 4 vam marxar a veure un partit de softbol a Akron o això era el que creia jo. Per lo vist era una festa-pícnic en honor a Joey Arrieta, una jugadora molt important dels Racers que havia tingut càncer de mama. Es veu que la cosa era per familiars o amics propers però resulta que l’entrenador de softbol (esport de primavera) del McKinley era amic d’aquesta dona i ens va aconseguir entrades. Durant el pícnic l’entrenador em va preguntar si m’apuntaria a softbol a la primavera perquè ell em veia de “pittcher”, encara que no sé d’on ho va treure si no m’havia vist mai. Més tard, a les 7, va començar el partit i la veritat és que el softbol és un esport interessant, no de veure, de jugar perquè és molt estratègic. Vam seure al costat d’aquell home que em va regalar una pilota de softbol perquè al final del partit me la firmessin les jugadores però com que vam marxar abans no va poder ser. Quan anaven per la quarta entrada va ser quan vam marxar perquè eren les 9.

La pilota de softbol

Jo estava rebentada i creia que anàvem a casa però vam anar a casa d’una amiga de la Chele “al mig de la nada”. Tenien un terreny enorme i tenien molts animals: cavalls, gossos, gats, tortugues, peixos, galls d’indi, pollets... Tenien un foc encès i em vaig asseure a una cadira i em vaig quedar adormida. Quan em van despertar eren les 12 i ja vam tornar a casa.

Avui m’he llevat a les 12:30, m’he vestit i hem anat a una festa-pícnic. La festa era en honor a una noia que s’havia graduat a la universitat ahir i era la cosina de la Lexie. En aquesta festa he conegut a tota la família de la Michele i m’han interrogat com el primer dia però avui a part d’això m’han fet traduir frases que deien perquè els hi feia gràcia que parlés “mexicà”. Per sort ells no saben castellà i quan una cosa no la sabia traduir m’ho inventava.

Ara que ja fa una setmana que estic aquí he tret conclusions. La primera és que el Carson és un pesat i la segona és que encara que no ho sembli ja he après anglès perquè d’alguna manera haig d’explicar lo que em pregunten.