A USA els esports d’institut van per
trimestres i això vol dir que el soccer ja s’estava acabant. Feia setmanes que
havíem acabat la lliga i estàvem disputant els play-off. La temporada s’acabava
oficialment el dia que ens eliminessin i, malauradament aquest dia va ser
dilluns, ja fa dues setmanes.
Ja havíem passat quarts i ens jugàvem estar a
la final. Jo, al ser Varsity, no tenia clar si estaria a la banqueta, ja que
érem 4 candidates a ocupar una sola plaça. Suposo que al ser la més gran, la
més versàtil i la més preparada (vaig assistir a l’entrenament previ al partit)
de les candidates vaig ser la escollida per ocupar un lloc a l’equip. Tenia
clar que no jugaria però no volia perdre la oportunitat de donar una bona
impressió per si estàvem a la final, així que vaig posar totes les meves ganes
a l’escalfament, però no vam tenir aquesta sort. Tot i això, el partit va ser realment
interessant, i emocionant fins al final. Es va resoldre a la pròrroga a “gol de
oro”.
Em va entristir deixar el soccer, ja m’havia
acostumat i tenia la sensació de que havia encaixat a l’equip. Gairebé no vaig
tenir temps d’entristir-me perquè al dia següent ja començàvem l’entrenament de
bàsquet. Als EEUU l’entrenador té dret a deixar algú fora de l’equip si no
arriba al nivell, cosa que trobo malament perquè en la meva opinió, a l’equip
qui hi juga són les jugadores, són les que més pes tenen al vestuari i en un
equip d’aquesta categoria encara més. Com que no tenia clar si entraria a l’equip
ja que no em podia comparar amb ningú, vaig anar a lo segur: algun tir de mitja
distància i evitar els tirs lliures.
Aquestes últimes setmanes el bàsquet m’ha sorprès
molt, tant per la part bona com la dolenta. El tipus d’entrenament és de l’estil
handbol i tinc certs avantatges: a USA, com al handbol es poden fer tres
passos; la defensa és la part més important i es defèn com al handbol. D’altra
banda, és un esport molt complicat: la pilota és molt gran i el bot es fa servir
per driblar i no per córrer.
Encara estem a pretemporada i és per això que
espero acostumar-me a aquest esport “soon”, de moment, sembla que vaig
millorant. M’haig d’aprendre moltes jugades i en atac sóc molt “patata” però
defensivament crec que sóc una bona jugadora.
Quines ganes e tornar a lleguir-te!!. Sembla que l'esport i altres activitats no et deixen gaire temps pel blog.
ResponEliminaAl final tornaràs feta una experta en esports diversos...
Això de que cada esport duri nomes tres mesos es rollo, quan comeses a dominar una cosa ja t’ho canvien. Es com si fossis petita i fessis multi esport
ResponEliminaMariona diu...
EliminaNo et pensis, es mes interessant del qe sembla. A mes al ser de curta durada hi ha mes gent qe fa esport perqe no tenen el compromis de passar un any sencer
Hola Mariona, tens rao per fer esport a nivell "popular" pot ser una bona opcio. A reveure13
ResponEliminaAndreu