Un gran equip (Dissabte 21 de Setembre)

Avui he jugat un d’aquells partits que no vull oblidar, d’aquells que vols tornar a jugar i que per algun motiu somrius cada cop que penses en aquell dia.

Tot i que aquest matí quan m’he llevat la cosa no pintava bé, el dia s’ha arreglat. Quan m’he llevat i plovia, he preguntat i m’han dit que jugaríem de totes maneres. Quan hem arribat al camp encara plovia més i a sobre, era de gespa normal. No ha sigut fins que hem començat a escalfar que no he començat a pensar que avui podia passar-m’ho bé.

La pluja ha deixat de ser un inconvenient quan he començat a escalfar, l’aigua refresca i quan estàs suant és la millor solució. El camp de gespa mullat no fa anar la pilota més lenta i et pots llançar a terra sense por de fer-te una rascada.

A la primera part del partit he començat com a “outside mid”, la meva posició habitual, però el partit no estava fet perquè jugués a la banda. L’altre equip estava dominant: tenia una gran migcentre que xutava bé i tota l’estona la buscaven a ella, el partit estava al centre del camp. L’entrenador m’ha llegit el pensament perquè de seguida m’ha canviat per posar-me d’”stopper”. El jugador que juga en aquesta posició juga entre el defensa més endarrerit i els migcentres, no té cap marca, simplement intenta guanyar tantes pilotes com pot. Jugant en aquesta posició m’ho he passat realment bé: he xocat contra tothom, he caigut a terra, he fet “segades” i he pogut fotre’m d’hosties amb tothom sense que passes res.

La primera part ha acabat 0-0 i tot i que hem fet una bona feina defensiva, s’havia d’atacar. Per la segona part l’entrenador ha decidit que comencés d’”striker”, és a dir, de de davantera i m’ha dit que no defengués més enrere del mig del camp, però que pressionés a les defensores a mort. Dit i fet, a la primera pilota que ha tocat una defensora he sortit corrents cap a ella i li he tret la pilota, he corregut cap a la banda i m’he parat, he aixecat el cap i he vist que davant meu només hi havia una jugadora. Sense pensar-m’ho he decidit fer-li un túnel (“caño”, dit de forma vulgar) i he començat a córrer, he arribat a l’àrea i he xutat però la pilota ha marxat pel pal llarg. Els primers 10 minuts han sigut realment intensos, hem estat atacant tota la estona i , per sorpresa meva, estava fent-ho molt bé de davantera. He tingut vàries jugades molt bones, la pluja ajudava a que pogués fer retalls i he fet unes quantes passades bones que casi acaben en gol.

Al minut 15 m’han canviat i la coach Jen, la de Varsity (les bones), m’ha felicitat en Castellà (m’ha dit “muy bien”) i ha destacat alguna jugada meva. He estat 5 minuts a la banqueta i el coach Jane m’ha tornat a posar de davantera a falta de 15 minuts i encara 0 a 0. En aquest punt del partit els dos equips anàvem una mica a la desesperada i tocava córrer molt per pressionar. En una ofensiva nostra he rebut la pilota a la banda dreta i m’he parat. Tothom deia “shoot, shoot!” però jo no he fet cas. Amb la cama esquerra he fet un túnel a la defensora i he marxat cap a la línia de fons. Des d’allà he aixecat el cap i he vist dues jugadores nostres i tres de l’altre equip i, per tant, he decidit provar sort amb el centre. La pilota anava ben dirigida i una de les nostres jugadores ha pogut controlar la pilota però l’àrbitre ha assenyalat mà.

El temps passava cada cop més de pressa i, tant des de la banqueta com des del camp, ens animàvem tota l’estona. A falta de tres minuts hem tingut una altra gran oportunitat, un córner que he intentat rematar però que l’únic que he fet ha sigut treure-li la rematada a una companya. No hem desistit, i a falta de 15 segons la Jayleen (l’altra davantera de l’equip) ha fet pressió sobre una de les defensores que ha hagut de treure’s la pilota de sobre. La pilota ha caigut sobre mi i he aconseguit controlar-la però he quedat mirant cap a la meva porteria. He vist que una noia del meu equip venia corrent cap a mi i he protegit la pilota perquè ella pogués xutar. Aquest intent de xut a caigut sobre els peus de la nostra golejadora, la Jayleen, que ha driblat a la seva defensora i ha marcat a falta de 3 segons. La pressió no ha pogut amb ella i quan li ha sortit la portera, en comptes de xutar tant fort com pogués ha creuat la pilota. Ens hem saludat amb l’altre equip i hem celebrat la victòria com si fos un títol.

Des de que vaig arribar a Ohio encara no havia jugat un partit com aquest, en el que et sents part important de l’equip, en el que tothom, jugui més o menys, s’hi sent. Avui ha sigut quan me n’he adonat de que aquí, a USA, TOTHOM creu en la força de l’esport d’equip i la importància de la competitivitat, des de la capitana de l’equip fins a la toia que tens la sensació de que juga per passar l’estona.