Una Diada molt Americana

Ahir va ser la Diada de Catalunya però pels Americans ahir era 9/11, és a dir, el dia de l’atemptat contra les Torres Bessones. Tot i que vaig intentar explica’ls-hi què és Catalunya, què representa i perquè celebrem aquest dia, molt pocs van arribar a entendre-ho. Per ells va ser un dia trist i m’ho van fer notar.

Tot i que ahir era un bon dia per posar-me la meva samarreta del Barça (la de la senyera) no ho vaig poder fer perquè per la tarda teníem partit de soccer a casa i havia d’anar “dress up” que literalment vol dir portar un vestit però en realitat només es refereixen a anar arreglats. Em vaig posar una camisa i uns pantalons negres.

Al cole, la rutina de cada matí va canviar una mica: entre el moment de “self reflection” i el jurament a la bandera vam haver de fer un minut de silenci en memòria de les víctimes del 9/11. A més, durant tot el dia no vaig sentir a ningú, fora de classes (passadissos o cafeteria) mencionar res de 9/11 i si deies alguna cosa et deien que havies de tenir respecte.

Les classes van ser de lo més normal fins que vam arribar a American Gov. (període 6/7). En aquella classe vam fer una activitat sobre 9/11 que consistia en extreure informació d’un text que ens donava per respondre unes preguntes. Mentre fèiem les preguntes de fons, tenia posades al projector unes imatges en directe de NY on familiars de les víctimes deien el nom de tots els morts.

Just després de American Gov. Em toca Sociologia que és una classe que dóna per parlar del tema però com que la cosa és com molt tabú només vam veure un reportatge sobre el 9/11. El reportatge estava molt ben fet perquè t’explicava cronològicament els fets. Quan l’atemptat va ocórrer jo només tenia 4 anys, per tant, mai vaig arribar a veure les imatges de la gent tirant-se per les finestres, l’impacte dels avions o quan les torres cauen. Totes aquestes imatges em van impactar i ara entenc perquè al meu germà va pintar a la gent tirant-se per les finestres.

Per la tarda, com ja he dit abans, teníem partit. El JV, que és l’equip més dolent i és en el que jugo jo, jugava a les 5 i el Varsity a les 7. El partit va començar genial i al minut 10 ja vam marcar. La primera part vaig jugar 25 de 36 minuts i ho estava fent molt bé, suficient com per jugar algun minut amb Varsity (ahir tenien pocs “outsidemids”). La segona part va començar encara millor, elles estaven cansades perquè només tenien un canvi i tenia molt espai. No havien passat ni 5 minuts de la segona part quan en un servei de banda, al rebre la pilota, la meva defensora em va donar una puntada als bessons de la cama esquerra. El cop em va fer una mica de mal i em sentia com incòmode però vaig pensar que seria la espinillera que em molestava i vaig continuar com si res. Uns minuts més tard estava defenent i vaig robar la pilota, la vaig passar a la Jayleen i vaig córrer per fer una paret. Quan vaig rebre la pilota a la banda vaig esprintar i de cop i volta la cama esquerra em va començar a fer un mal horrible, vaig passar la pilota i em vaig tirar a terra. Com que el futbol no és com el handbol i ser portera no és el mateix que ser jugadora de camp no van parar el partit fins que portava una estona a terra i el coach Jane va dir “Ei, que no ho veus? Para el partit!”. Jo estava estirada a terra i era com si tingués els bessons contrets, la cama em feia un mal molt agut i insuportable. De sobte va venir un home que jo no havia vist mai i que resulta que es el “metge” dels equips del High Scool. Aquell home em va estirar la cama i em va fer un mal horrible però al cap d’una estona se’m va anar passant. En aquell moment el partit ja es va acabar per mi, per sort vam guanyar i no em va molestar tant no haver pogut jugar.

El partit del Varsity va ser molt emocionant. Anaven guanyant tota la primera part i només començar la segona els hi van marcar. Quan només quedava un minut, el seu “centermid”, la Gabby, va fer una passada en llarg i la Hannah, el Messi de l’equip, va arribar a la pilota i va fer un gran xut des de la frontal a l’escaire.

El dia va acabar amb la visita sorpresa d’una senyora de PAX que em va fer ensenyar-li la habitació on dormia, el lavabo i la cuina.