La típica boda americana?

Tot apuntava a que la boda de l’Aliesha i el Ryan seria la típica boda Americana. El divendres jo no tenia cole i vam aprofitar el matí per anar al mall a recollir els trajes del Jeff i el Carsen. Per la tarda ens va tocar anar a assajar la boda. I com es fa això? Doncs és molt fàcil: vas a l’església, et diuen on seuràs, el nuvis fan com si es casen i després et conviden a sopar. El sopar no va ser res de l’altre món però va estar bé.

Al matí següent encara semblava una boda bastant clàssica perquè em vaig haver de llevar a les 9 perquè la Michele em pentinés abans d’anar a la perruqueria. A les 11:45 havíem de sortir cap a l’església perquè la boda començava a la 1 i havíem d’estar abans. Jo no volia ser impuntual i per no tenir imprevistos vaig començar a vestir-me a les 11:20. Només era posar-me el vestit i decidir quins sostens faria servir per tant, a i 35 ja estava llesta. Com que quedava temps em vaig posar a mirar sèries per internet i em vaig despistar. Al cap d’una estona vaig sentir que algú entrava a casa i vaig mirar la hora. Eren el 12:20 i la Michele acabava d’arribar de la pelu. El Jeff encara no s’havia llevat i el Carsen s’havia de vestir.

A punt per anar al casament!

Amb la Michelle

Amb els gossos, embrutan-me el vestit.

Vam sortir de casa a les 12:40 i fins a la 1 no vam ser a l’església quan vam arribar em vaig seure al meu lloc i tot va començar amb retard. La cerimònia va ser molt típica: va entrar el nuvi, la a Michele (que no és la mare de l’Aliesha) va encendre una espelma, després la mare de l’Aliesha una altra i la mare del nuvi també en va encendre una. Les dames d’honor (entre elles l’Alexis i la Corine) van començar a entrar i llavors a tothom li va agafar plorera. Llavors va entrar l’Aliesha acompanyada del Jeff i van fer tota allò dels anells i van recitar coses de la Bíblia i com no, van fer lo típic de dir “Y si nadie tiene algo que decir...”.

La boda fins aquí va ser bastant normal però la cosa es va posar estranya quan en comptes d’arròs vam tirar bombolles de sabó als nuvis. La cosa va empitjorar quan em van vestir amb una toga per la recepció. Resulta que la cosa anava de romans i tot estava ambientat. El nuvi anava d’emperador i la núvia s’havia canviat el vestit per una toga, els padrins anaven vestits de guerrers i la majoria dels convidats duien la toga. A les taules hi havia columnes romanes com a centres de taula i el bufet lliure era en plan romà.

Van entrar els nuvis i els pares (el Jeff i la Michele, la mare de l’Aliesha i el seu marit i els pares del Ryan) i es van posar a ballar. Després d’això van obrir el bufet i vam poder menjar. El menjar no era res de l’altre món: unes patates, uns trossos de pollastre i pasta. El que valia la pana del bufet eren les galetes, hi havia unes que eren xocolata negra amb una mica de farina i unes altres de pasta de full replenes d’una cosa molt bona.

Quan vam acabar de menjar va començar el ball. Tothom ballava i em van obligar a ballar a mi. Em van ensenyar un ball que es diu “Polka” i em van fer traduir la cançó de la Macarena. Com que nosaltres érem de la família directa ens vam quedar fins al final de tot i vam ajudar a posar les sobres de menjar i els regals de boda al cotxe de l’Aliesha.

El “bombazo” va arribar al final. El Ryan ens va agrair a tots que haguéssim vingut i ens va revelar que legalment l’Aliesha i ell portaven ja dos mesos casats. No vaig entendre el perquè fins que no ens van anunciar la segona notícia: l’Aliesha està embarassada de dos mesos. Ens van dir que volien tenir un fill cap al Abril i vaig suposar que lo de casar-se era perquè no fos pecat o algo així. La notícia només va sorprendre als avis, a la Michele i a mi perquè tots els demés ja ho sabien.

La boda que semblava que havia de ser lo més normal a resultat ser del tot atípica, de fet no ha sigut ni la “real” i ha sigut bastant sorprenent tot. A més amb els meus càlculs m’he adonat que abans de tornar tindré el que es diu un “host nephew”.