Tot apuntava a que la boda de l’Aliesha i el
Ryan seria la típica boda Americana. El divendres jo no tenia cole i vam
aprofitar el matí per anar al mall a recollir els trajes del Jeff i el Carsen.
Per la tarda ens va tocar anar a assajar la boda. I com es fa això? Doncs és
molt fàcil: vas a l’església, et diuen on seuràs, el nuvis fan com si es casen
i després et conviden a sopar. El sopar no va ser res de l’altre món però va
estar bé.
Al matí següent encara semblava una boda bastant
clàssica perquè em vaig haver de llevar a les 9 perquè la Michele em pentinés
abans d’anar a la perruqueria. A les 11:45 havíem de sortir cap a l’església
perquè la boda començava a la 1 i havíem d’estar abans. Jo no volia ser
impuntual i per no tenir imprevistos vaig començar a vestir-me a les 11:20.
Només era posar-me el vestit i decidir quins sostens faria servir per tant, a i
35 ja estava llesta. Com que quedava temps em vaig posar a mirar sèries per internet
i em vaig despistar. Al cap d’una estona vaig sentir que algú entrava a casa i
vaig mirar la hora. Eren el 12:20 i la Michele acabava d’arribar de la pelu. El
Jeff encara no s’havia llevat i el Carsen s’havia de vestir.
Vam sortir de casa a les 12:40 i fins a la 1 no vam ser a l’església quan vam arribar em vaig seure al meu lloc i tot va començar amb retard. La cerimònia va ser molt típica: va entrar el nuvi, la a Michele (que no és la mare de l’Aliesha) va encendre una espelma, després la mare de l’Aliesha una altra i la mare del nuvi també en va encendre una. Les dames d’honor (entre elles l’Alexis i la Corine) van començar a entrar i llavors a tothom li va agafar plorera. Llavors va entrar l’Aliesha acompanyada del Jeff i van fer tota allò dels anells i van recitar coses de la Bíblia i com no, van fer lo típic de dir “Y si nadie tiene algo que decir...”.
La boda fins aquí va ser bastant normal però la cosa es va posar estranya quan en comptes d’arròs vam tirar bombolles de sabó als nuvis. La cosa va empitjorar quan em van vestir amb una toga per la recepció. Resulta que la cosa anava de romans i tot estava ambientat. El nuvi anava d’emperador i la núvia s’havia canviat el vestit per una toga, els padrins anaven vestits de guerrers i la majoria dels convidats duien la toga. A les taules hi havia columnes romanes com a centres de taula i el bufet lliure era en plan romà.
La boda fins aquí va ser bastant normal però la cosa es va posar estranya quan en comptes d’arròs vam tirar bombolles de sabó als nuvis. La cosa va empitjorar quan em van vestir amb una toga per la recepció. Resulta que la cosa anava de romans i tot estava ambientat. El nuvi anava d’emperador i la núvia s’havia canviat el vestit per una toga, els padrins anaven vestits de guerrers i la majoria dels convidats duien la toga. A les taules hi havia columnes romanes com a centres de taula i el bufet lliure era en plan romà.
Van entrar els nuvis i els pares (el Jeff i la
Michele, la mare de l’Aliesha i el seu marit i els pares del Ryan) i es van
posar a ballar. Després d’això van obrir el bufet i vam poder menjar. El menjar
no era res de l’altre món: unes patates, uns trossos de pollastre i pasta. El
que valia la pana del bufet eren les galetes, hi havia unes que eren xocolata
negra amb una mica de farina i unes altres de pasta de full replenes d’una cosa
molt bona.
Quan vam acabar de menjar va començar el ball.
Tothom ballava i em van obligar a ballar a mi. Em van ensenyar un ball que es
diu “Polka” i em van fer traduir la cançó de la Macarena. Com que nosaltres érem
de la família directa ens vam quedar fins al final de tot i vam ajudar a posar
les sobres de menjar i els regals de boda al cotxe de l’Aliesha.
El “bombazo” va arribar al final. El Ryan ens
va agrair a tots que haguéssim vingut i ens va revelar que legalment l’Aliesha
i ell portaven ja dos mesos casats. No vaig entendre el perquè fins que no ens
van anunciar la segona notícia: l’Aliesha està embarassada de dos mesos. Ens
van dir que volien tenir un fill cap al Abril i vaig suposar que lo de casar-se
era perquè no fos pecat o algo així. La notícia només va sorprendre als avis, a
la Michele i a mi perquè tots els demés ja ho sabien.
La boda que semblava que havia de ser lo més
normal a resultat ser del tot atípica, de fet no ha sigut ni la “real” i ha
sigut bastant sorprenent tot. A més amb els meus càlculs m’he adonat que abans
de tornar tindré el que es diu un “host nephew”.
Ohhhhhhh!!! seràs host-tieta, quina il·lusió!
ResponEliminaEspero amb ànsia que la Michelle pengi les fotos del casament a Facebook. La gent vestida de romans ha de ser digne de veure.
La núvia prenyada, vestida de romana i ballant una polka, la macarena, realment divertit suposo.
ResponEliminaJo també espero veure fotos
jajajja boda romana!!! vaya desastre arribant tard!
ResponEliminaveig que no canvies que quan tens un moment et poses a mirar series!! no tens remei!
ara no et podras enfadar perquè aqui estan en angles per tant, tinc excusa
Elimina