Abans de començar la entrada haig de dir-vos
que al final he decidit no deixar biologia. Hem fet el primer examen i he tret
un 9.2 i això m’ha apujat la moral. Un altre motiu és que realment necessito
fer biologia aquest any per no anar perduda l’any que ve. Altres anys he
sobreviscut a profes dolentes perquè no podia canviar d’assignatura i estic
segura de que sobreviuré a aquesta.
Aquest passat cap de setmana ha sigut bastant
complet: hem anat a una boda a Cincinnati i hem aprofitat per anar a Columbus
que està bastant a prop i fer algunes coses.
La boda va ser dissabte a les 10 del matí.
Cincinnati està a unes 4 hores i mitja de Niles i com hauríem de parar a menjar
alguna cosa pel camí i ens havíem de canviar allà ens vam llevar a les 4:15 de
la matinada per marxar a les 5. El viatge se’m va fer curtíssim perquè vaig
dormir tota l’estona.
Quan vam arribar a l’hotel on havia dormit la
Nina i el Papa (pares del Jeff) ens vam anar a canviar rapidíssim. Jo em vaig
posar l’únic vestit que tinc, el que vaig portar al sopar de fi de curs i al
sopar de La Salle. De seguida vam anar a la església per la cerimònia i tot era
com súper religiós, de fet, fins i tot ens van fer llegir una cosa de la
bíblia.
La millor part de la boda, ses dubte, va ser
el brunch. Els nuvis eren ja “cinquentons” i em sembla que no eren molt pobres
perquè el restaurant era d’un hotel de 5 estelles. El brunch era bufet lliure i
hi havia bacon cruixent, formatges (un era un formatge blau molt bo que no
havia provat mai i també hi havia cabra), gofres amb “sirope”... El millor era
una taula on feien truites al teu gust: hi posaven bacon, tomàquet, formatge,
pollastre... Llavors vaig pensar en el meu germà i que el pobre estaria menjant
verdura i coses sanes a casa i vaig decidir honrar-lo i inflar-me a truites en
honor seu. Per postres hi havia un “cheese cake”, que no és un pastís de
formatge, cobert de xocolata.
La boda es va acabar quan vam menjar els
postres; res de ball ni aquestes coses. Pel que em van dir quan tornàvem a
l’hotel de la Nina aquesta no ha sigut una boda molt convencional, normalment
hi ha un ball.
L’hotel on estava allotjada la Nina tenia
piscina i tota la família va aprofitar la seva clau per colar-s’hi. Quan vaig
posar-me el bikini em sembla que els hi va semblar que no era massa apropiat,
la part de baix de l’Alexis era com una faldilla i crec que no els hi va
agradar gaire que jo anés d’aquella manera. Als que no els hi va importar massa
que portés aquell bikini va ser als cosins del Carsen, uns nens de 10 i 12 anys
que em van dir que estava “hot” amb el bikini, sense tallar-se ni un pel, però
de seguida els hi van dir que això no era apropiat.
Després d’apoderar-nos de la piscina una
estona vam marxar cap a Columbus on vam anar a veure el partit de soccer dels
Columbus Crew. Com que vam arribar abans, vam aprofitar per mirar a la botiga i
el Jeff em va dir que em comprava el que volgués que aquí mai hi tornaria i que
havia de comprar-me un record. Vaig decantar-me per una samarreta grisa amb
algunes ratlles “mal pintades” de color negre i groc i també em vaig comprar
una “Bubuzela”. El partit va començar amb 2 hores de retard pels llampecs i va
ser bastant avorrit perquè eren tot pelotazos amunt i avall, a sobre vam
perdre.
La nit la vam passar a un hotel allà a
Columbus. L’hotel era bastant bo, tenia piscina, les habitacions estaven bé i
per esmorzar podies fer-te els teus propis gofres. Vam dormir tots a la mateixa
habitació i al matí següent vam anar a la piscina fins a les 12.
Jo creia que ja tornàvem cap a casa però
encara va haver-hi una última sorpresa. Vam anar al Zoo! Aquell zoo era més un
parc temàtic que un zoo perquè hi ha atraccions relacionades amb els animals i
alguns animals per allà. Va ser bastant divertit i em va donar per conèixer una
mica més de la cultura americana. Parlant amb el Jeff em va dir que els
americans mimen molt als seus fills, que sempre els hi compren moltes tonteries
i també, quan els hi vaig dir que havia menjat carn de cavall es van
escandalitzar. Una cosa que també vaig descobrir que són els americans els que
compren aquelles monedes de record que es fan amb una màquina perquè me’n van
fer una per mi.
La part més dura del viatge va ser la tornada
a casa perquè no vaig poder dormir. A més a més el Carson es va passar tot el
viatge tirant-se cap al meu costal i jo, com que estava contra la paret, li vaig
dir que es mogués cap a l’altre costat. Ell va començar a fer sorollets com d’estar
enfadat i quan el seu pare li va preguntar que passava ell va dir que l’estava
molestant però llavors jo li vaig explicar al Jeff que només volia una mica més
d’espai i que només li havia demanat que es mogués. Llavors, el Carsen es va
emportar una bronca per molestar-me, no moure’s quan li havia demanat, mentir
al seu pare i enfadar-se. Al final va sortir perdent i sempre li passa quan
intenta fer aquestes coses.
Com que vam parar pel camí a sopar vam arribar
a casa a les 12. El cap de setmana havia estat complet i com que al dia següent
no tenia cole, vaig aprofitar per dormir fins tard.
PD: Sé que últimament no escric molt sovint
però és perquè no tinc temps. La vida d’aquesta família és realment “busy”. Els
dies que no tinc entreno tinc partit i el temps lliure que tinc el passo fent
els deures de mates, que són molt difícils, o estudiant les parts del cos en
anglès per biologia.
El primer casament i aquest cap de setmana el segon i sense cap foto. Això no pot ser!!
ResponEliminaMama!!! la Michele m'ha promés que fará fotos i les penjara a facebook perqe les veieu aixi qe no et preocupis
EliminaSort que segurament ja no necessitaràs posar-te mes el bikini “hot”, sinó t’hauries de comprant en un.
ResponEliminaJa els hi has dit que també menges conill? Perquè s’escandalitzin encara mes
Deus estar realment agoviada de poder passar els caps de setmana sense fer res
Sobretot emportat la càmera a la boda d’aquest cap de setmana y volem una foto teva amb el vestís nou.
ResponEliminaMariona! quins dies mes busy!! i pensar que jo, per exemple, no faig res en tot el dia :') jajajaja.
ResponEliminaEm sembla que no et queda molta estona sense fer res perquè d'aqui uns dies ja comenceu el cole no?
EliminaMariona com diu el pare i la mare no pot ser volem fotos ;)
ResponEliminaMariona leo todonlo que pones, espero que te esté yendo genial, yo mientras no ligues... molts petons! Jajajajajajajajaja No, fora bromes, en serio pasa-ho genial i aprofitan per aprendre moltissim, cada dia. Aquí ja fa temps que etmtrogbem a faltarpetnts!
ResponEliminam´agrada molt com escrius, al menys menges millor que el teu germa quand ell era alla.
ResponEliminasobre el tema del bikini, aquets americans son una mica carcas.
ting una coneguda que explicava que ella s.estava duchan en el gimnas i que la mirabam com si fos estanya. las dones es duchen am les calses.!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!